Prison

prison-copy

Last night I dreamt

Of incarceration.

I was locked in a room

With some other people.

White walls, barred window.

We heard sounds.

Someone was coming.

“Shh”, I said,

Creeping through the floor

As snakes do.

The door opened and

We saw our keepers.

Three tickets to freedom

Were given to the others.

They looked like those old ones,

Made of thick paper,

We bought years ago

To get on former trains.

But there was no ticket left

For me.

I had to stay.

And I received, instead,

Three cookies with sugar.

You’d better eat them,

I told myself,

Who knows what will come.

What crime had I committed?

Was my life to be sugared

With no freedom at all?

Perhaps I would be

Like one of those women

I saw at an art exhibition.

Prison artists.

Showing their truth

And their dreams.

Changing their prisoner’s ball

Tied to their feet,

For a delicious watermelon.

 

Advertisements

4 thoughts on “Prison

  1. Suposo que el somni devia resultar una mica inquietant, però el poema és divertit, i té la seva moralina: sempre cal mirar el cantó positiu de les coses.

    Like

  2. Gràcies, Comte Arnau. Me n’alegro que t’agradi un poema escrit amb cinc minuts aproximadament. Sí, sempre podem mirar el cantó positiu encara que per a moltes persones en situacions adverses és difícil.

    Like

  3. Em dóna la sensació que tot i estar en una presó, t’ho prens bé i intentes ” to make the most out of it”, no? I que estar amb les teves creacions també és un consol dolç (simbolitzat per les galetes). però la pregunta que em faig jo és: la gent que està fora de la presó és realment lliure o potser ho és més la gent que té imaginació i que la deixa volar, tot i que físicament pot estar “empresonada”?

    Like

    1. Ningú, fins i tot, qui és fora de la presó és mai completament lliure. Crec que el mercat laboral i el tipus de sistema capitalista ens porten a un nou tipus d’esclavatge. La ment sí que pot ser lliure i, com tu dius, fer servir la imaginació ajuda a sentir una certa llibertat. Per això és molt interessant veure quin tipus d’art i de literatura fan les persones empresonades. Ara mateix hi ha una exposició sobre això al Centre d’Art Can Castells de Sant Boi que vaig visitar just el dia abans d’escriure aquest poema. Sens dubte em va servir d’inspiració.

      Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s